Per què són tan importants els hàbits?

Cada cop és més freqüent escoltar els pares queixar-se que els seus fills no són autònoms, o que sempre necessiten ajuda, o que són despistats, o que se'ls hi ha de repetir moltes vegades les coses per tal que ho facin.....

   Però ben mirat comprovem que  els pares no permeten que els nanos facin allò que ,realment ,sí poden fer. Potser hi ha massa estesa la tendència que cal avançar-se , anticipar-se però resulta que al final no els hi fem cap favor doncs , quan deixarem que ho aprenguin?

   El dia a dia està ple de situacions quotidianes que són una magnífica oportunitat per portar a terme aquest objectiu: ser més autònoms.

   Òbviament això no és màgia. Cal un entrenament, pràctica , permetre l'error i sobretot molta paciència per part de l'adult. No es tracta de fer les coses de pressa  i perfecte com  si això fos símbol d'eficàcia. Quan un hàbit es comença a practicar cal un temps, una rutina i constància.

   Hi ha pares que em diuen “no li demanem res més que la seva responsabilitat, fer les coses del cole”. Però jo pregunto, no hi ha petites coses que poden aprendre a fer perquè els són útils i de fet són part del seu creixement?  Sovint com menys demanem menys fan. I no és un retret ,més aviat és la constància d'una realitat diària. Hi ha famílies en les que el fet de vestir-se al matí és un drama i ja sabem tots com acaba: vestint a la criatura enmig d'un estat de nervis perquè fem tard. Em direu que no hi ha un altre remei...i no és cert. Potser ens caldria veure les coses amb una mica de distància per veure que això que passa massa sovint no es pot resoldre d'aquesta manera . Seria bo introduir l'hàbit, per exemple, en el cap de setmana on estem més tranquils i el temps no apreta. I després practicar. Però si nosaltres acabem substituint el que ells haurien de fer no ens en sortirem mai.

   Cosetes com parar i desparar la taula, endreçar la seva roba, les seves joguines són accions que les poden fer. Ara bé, cal plantejar-se com a pares per quina comencem i progressivament anar ampliant. Sempre tindrem en compte l'edat del nen però no us càpiga dubte que si els ensenyem i ens disposem a tenir paciència ho faran. I ho faran bé.